marginàlies

¿Sents com respira, el jardí, aliè a les bafarades de podridura i a tot allò que es fa avorridor? ¿Notes l’alenada fonda i humida dels tarongers urbans que protegeixen les falgueres? ¿I com la piuladissa de l’ocellam, orquestrada per les oronelles i les falzies, penetra en l’aigua nova de l’estany i entabana la parella de peixos de safareig?

Cau l’horabaixa perquè s’aixequin les cavil·lacions i voleïn les sensateses. S’abat el sol que no pot penetrar l’arc falsament protector de les aparences. Així i tot, encén el teulat de les clarisses i omple de calda constipadora l’estança envidrada en la qual seria possible escriure els millors versos d’amor i combat.

L’aire, desorientat, permet que el pol·len i les partícules de borrissol escometin els serfs de les al·lèrgies. I de teló de fons la badia, sempre la badia i sempre al fons de totes les mirades que volen escapar de la vulgaritat i l’esclavatge.

L’aigua de la rada majestuosa matisa la rotunditat de la nit enfilant somnis, il·lusions de colors primaris per millor retratar les vexacions i els abusos del silenci.