marginàlies

Si sabéssim la vida que infonem en qui bé ens vol no ens ho creuríem. Fins i tot, en part, ho rebutjaríem de pla en detectar, per ventura, trets que deploram. Ignoram com ens viuen, per ventura afortunadament; prou en tenim a intentar respondre de la millor manera possible allò que ens ve per interrompre els avesos i usatges sense haver-ne fet previsió. Resistents, adaptatius, experts en tota mena de resiliències, amb la consciència sòlida o líquida, a tot estirar anam fent i passant de llarg davant un caritataire o qui sigui arribat per mar damunt taulons. Els més preparats treballen per nosaltres la bellesa i els ignoraram perquè amb art ni s’omplen cistelles ni s’engreixen màgicament, sense esforç, els comptes bancaris. I no obstant, infonem vida sense voler i per ventura a desgrat.