marginàlies

Avui fa 81 anys que assassinaren el president Lluís Companys i el clam perquè s’anul·li el seu judici que no va ser, que va ser un acte sangonós de revenja, no fa cap efecte, encara que l’actual Gobierno es titlli de ser el més esquerrà i progressista de la història. Tampoc no s’ha anul·lat, per cert, la faula jurídica que féu matar Emili Darder. I mentre l’Estat espanyol segueixi encabotat a mantenir la ignomínia i la injustícia, tots els homenatges que facem a aquests dos estendards -i per extensió a tots els que amb ells comparteixen martiri- no seran plens, complets, definitius; ho seran quan s’anul·lin els judicis que, cal insistir-hi, mai no foren actes de justícia, sinó actes molt semblants al linxament.

I mentre la reparació de la dignitat i de la memòria dels qui foren vexats i assassinats pels feixistes sigui vista per un nombre no gens residuals, ans al contrari, de dirigents polítics com agressions a la convivència o com a furgades en ferides closes, l’aire que respirem per aquests verals sotmesos i silenciats no estarà lliure de toxines.