marginàlies

Temps d’escates i peixos morts, de desposseïts heretant ermots i calabruixades. Temps d’analgèsics i estimulants, de vaselines i vasodilatadors; de flagels i tatxetes. Cap paraula no fa efecte i les mans, espaordides, es preserven de contagis. Tot són murs en els vastos camps de les volences i fossats circumdant les ciutats sodomes i gomorres. Temps d’extermini i d’àngels espelleringats, d’insectes turmentats i rocs famèlics. Passa l’hora prima sense fer gens de soroll per no trencar el son ni de l’autarca ni del botxí.Temps d’escates i peixos morts, de basses pudents amb voluntats oceàniques. Concerts de balenes que planyen els arponers, crits de joia dels mutilats en temps de pau i de creu. Temps d’anatomies caquèctiques  i de mapes cerebrals sense cap cresta, planes com una mar de detritus. Temps de mortaldats i de matances; d’amnèsies i garrotades. Gruny afligit el porc abans del sacrifici: sap que ha de morir lentament i que el seu destí és donar la sang com cal, vessar-la com déu mana. Temps d’escates i peixos morts, d’alertes i alarmes; d’estugosos i de capsigranys. Dansa de pròtesis, converses preservatives i duels de xeringues aspres. Pols d’estels, de talc i de coca; rolls d’àcid acetilsalicílic i corones d’espart o d’espant. Tan sols els cementiris mantenen l’aplom i el seny. Temps
d’escates.