marginàlies

Anit, a la seu palmesana de l’Institut Ramon Llull, es presentà el llibre “L’exili balear a Mèxic”, d’Artur Parron Guasch, editat per Documenta Balear. Hi intervingué Josep M. Murià, qui més i millor en sap de l’exili mexicà de milers –milers llargs- de catalans provocat per la insurrecció i posterior triomf de Franco. Text essencial, aquest de restituir el nom i l’honra de la seixantena d’illencs que foren estranyats als antípodes dels seus paisatges naturals per la brutalitat d’una autocràcia tan sangonosa com anihiladora.

Illencs encapçalats per personalitats de la talla de Baltasar Samper, Àngel Palerm o Antoni M. Sbert i complementats per mestres i altres professionals que d’una vegada per sempre volen deixar de ser estranys i estranyats a casa seva; presoners de l’oblit més injust i deplorable. De la mateixa manera que hem d’obrir les fosses comunes obertes criminosament pels addictes al dictat i a la matera, hem d’espolsar el record dels qui, per salvar-se de la mort, hagueren de partir com més lluny millor, en molts casos. És així com recuperarem la dignitat escarnida, com sortirem d’aquesta mena de síndrome d’Estocolm col·lectiu.