marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

5 de juliol de 2010
3 comentaris

ESCLAVES I ESCLAUS

L’Oficina contra la Droga i el Delicte de les Nacions Unides (UNODC) ha engegat la Campanya Cor Blau perquè els governs del món actuïn més eficaçment contra el tràfic de persones i la seva explotació, en especial la sexual de les dones; i perquè la ciutadania i els mitjans de comunicació prenguem consciència d’aquests esclavatges que segueixen posant en entredit la condició humana.

D’acord amb el Protocol de les Nacions Unides, es defineix el tràfic de persones com l’acció de captar, transportar, traslladar acollir o rebre persones recorrent a l’amenaça, a l’ús de la força o altres formes de coacció; al rapte, al frau, a l’engany, a l’abús de poder o d’una situació de vulnerabilitat; o a la concessió o recepció de pagaments o beneficis per obtenir el consentiment d’una persona que tingui autoritat sobre una  altra amb finalitat d’explotació. Les formes d’explotació inclouen la prostitució i altres formes d’aprofitament sexual, els treballs forçats, l’esclavatge o les pràctiques anàlogues, la servitud o l’extracció d’òrgans. Fent part d’aquesta campanya, l’UNODC ha publicat el document “Tràfic de persones cap a Europa amb finalitat d’explotació sexual(http://www.unodc.org/documents/publications/TiP_Europe_EN_LORES.pdf) que, certament, esgarrifa. Algunes dades: a Europa Occidental, unes 140.000 dones són explotades sexualment. La meitat vénen dels països balcànics o d’antigues repúbliques de la Unió Soviètica; el 13% d’Amèrica; el 7% d’Europa
Central i el 5% d’Àfrica. En certs casos, com en dones de Nigèria, els coneguts, amics íntims o familiars, juguen un paper important en la seva captació. A més, en alguns mercats, les víctimes arriben a convertir-se
en traficants en ser l’única manera d’evitar que les segueixin explotant. Aquest sagnant negoci no coneix la crisi, ja que augmenta cada any un cinquanta per cert i genera uns beneficis de més de 2500 milions d’euros cada any. I el revers d’aquesta moneda tràgica: el 2006, en tot l’hemisferi occidental, només hi hagué unes 150 condemnes pel delicte de tràfic de persones. Quant a l’Estat espanyol, és sorprenent que un 39% d’homes afirmi que ha pagat per mantenir relacions sexuals almenys un cop a la vida, xifra que contrasta amb les dades
de Suècia (13%), els Països Baixos (14%) o Suïssa (19%). Davant això, que no és més que l’ínfima part visible d’una sagnia que no cessa, hem de concloure que, tot i l’abolició formal de l’esclavatge, els esclaus no s’han esvaït, ans al contrari: els migrants, els infants i les dones traficats vexen la nostra constitució humana.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. D’ençà de l'”apagada analògica”, no puc veure ni TV3, ni 3/24, ni el canal dels infants,aquí a Mallorca, sense cable. A ONO, amb cable, també han desaparegut els canals principatins a excepció de TV3, amb la programació mutilada. Algun remei?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.