marginàlies

Josep Vallverdú i Aixelà fa avui 95 anys. Per molts d’anys, mestre! A vós i al Rovelló, naturalment; i al Roc, el drapaire; i al llangardaix Cua-verd; i al colom Saberut; i al Mir, l’esquirol. I a tot el que heu escrit perquè ho gaudim plenament i que tant contrasta amb les allaus d’idiòcia i cretinisme que patim amb una intensitat desaforada. Sobretot per aquestes illes nostres, la saladina, darrerament, entre tants de visitants bojos que només troben delit a beure molt i ben moixos a desafiar les lleis de la gravetat, i altres personatges de fort calat social però altament tòxics, l’alenada ve amb pols en suspensió.

De vegades fa l’efecte que no reconeixem prou la feinota feixuga –és expressió de Bartomeu Fiol- que heu fet vós i tots els de la vostra corda per poder ser on som ara, amb tot obert per acabar sent el que volem ser. Qui sap si no és una sensació equivocada, però fa l’efecte que del bucle estant on ens hem o ens han instal·lat costa reconèixer res que no sigui estupor i mareig.

Com sigui, per molts d’anys, mestre Vallverdú, i per celebrar-ho com cal i us mereixeu, tornarem a les vostres lletres.