marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

15 de desembre de 2009
0 comentaris

TURBULÈNCIES

En plena sacsejada d’un avió turbohèlix, s’obre la maregassa i la pensa més perdulària. La mar, vista de molt amunt, és un altiplà de pissarra sense gens de gràcia. Els cops de vent sembla que obren cruis en el fusellatge. La padrina s’altera, en sentir cruixits, i de cop ho dóna a les pregàries. Es desplaça l’equipatge de mà i la sobrecàrrec –somriure gens de postal ni forçat- anuncia per megafonia que, per  problemes aliens a la companyia, com es pot veure, no es podran servir els galletons i l’aigua o suc previstos. Amb tantes batzegades, l’escriptura col·lideix amb la fragilitat de tot plegat i la lectura perd la verticalitat. Per uns instants mals de mesurar tot sembla que se suspengui, l’alè i tot. El comandant calla i la jove espantada no sap com interpretar-ho. La inconsistència pueril dels niguls més baixos que miren l’avió amb fàstic afermen la vulnerabilitat dels ulls que estimen i ara temen la catàstrofe. Hom diria que l’aeronau no té govern –per tenir-lo pusil·lànime val més no tenir-ne- i es deixa endur a la mala per les turbulències. Com s’ho fan, les gavines, per trampejar les gregalades?, demana l’infant a qui l’acompanya. S’ho passa pipa, el nin, com si colcàs en una atracció de fira. El seu acompanyant no: li pren la mà com si la criatura fos ell. El verd de l’illa, a vista d’àguila, no mostra cap clapa: envesteix l’aire amb determinació de sageta i estampa esperances a les pipelles a punt de retuda. Menorca, la bella, no consentirà la claudicació dels somnis.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.