marginàlies

Voldria ser vegetal, la finestra, poder fotosintetitzar tot el que veu i sent i les mirades que atén sense valorar qui mira a través d’ella.

Tractar la claror com si fos fang i dar-li la forma d’estel o de molins d’aigua.

Amanyagar la llum, convertir-la en nutrient per a més claror, però amb veu capaç d’aplacar tota mena de domini i les remors incessants de renúncies.

Rebre l’aigua amb una dansa hipnotitzant de goig i celebració.

Crear ulls nous a partir d’una llambregada, infantar finestrons per aclarir la llum que s’embroma i escoltar qui parla a les plantes per plaer o per necessitat.

I no penedir-se mai d’errar un peu, de deixar que les persianes peguin portades, de dir el que no convenia o de no escoltar qui sap tractar les necieses.