marginàlies

En Cecil era un lleó gran i formós, de 13 anys, que vivia a la reserva de Hwange, a la república de Zimbabwe, de la que n’era l’animal més fotografiat, la seva peça més atractiva. Tenia nom cinematogràfic, com el seu congènere que va ser -i encara és- el símbol de la Metro-Goldwyn-Mayer. Per a aquests estudis treballà durant tres anys, en el començament de la seva carrera, Cecil B. (de Blount) DeMille, director mític que va fer una bona llista de pel·lícules sobre personatges bíblics que per Setmana Santa encara se solen reposar per televisió: “Rei de Reis”, “Els deu manaments” i “Samsó i Dalila” entre d’altres. Però no era de cinema, que volia parlar, sinó de la mort del lleó Cecil, que era el rei, mai més ben dit, de la reserva per la seva planta.

Cecil no occí de manera natural, sinó que el mataren. Alguns mitjans, amb acusat instint antropomorfitzador, han titllat la salvatjada d’assassinat i caldria ser un poc més curosos, ja que tant els homicidis com els assassinats són propis dels humans i de ningú més. Almenys fins ara.

A Cecil no el mataren per accident, sinó que ho feren expressament i després de pagar 50.000 euros (8.319.300 de pessetes). Qui tenia aquesta doblerada per cometre un acte tan execrable és un espanyol que volia el cap de Cecil per dissecar-lo i penjar-lo en el lloc més destacat del seu ca seva descomunal; de tanta magnitud com la seva imbecil·litat i segurament de tan mal gust com la seva insuperable levitat de seny.

Si no hagués estat pel caprici sanguinari d’aquest espanyol capsigrany, com a poc i per peresa de cercar sinònims més contundents, Cecil hagués viscut, si fa no fa, deu anys més, tirant pel cap baix; una bona edat per deixar els rugits. Ara, si res no ho evita, el seu cap excepcional, com un trofeu preaudíssim, presidirà el casalot tronat d’un home igualment boig perillós perquè, a més de diners, té gusts que barregen la sang i la violència més extrema i gratuïta, la qual cosa l’apropa molt als perillosos públics.

Ignor quina pena se li imposarà, si és que l’abatiment de Cecil mereix cap càstig, però per mi hauria de pagar ben cara la seva desmesurada matera. Fer-ne una proposta pública seria ben alliçonador.