marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

7 d'octubre de 2010
General
1 comentari

PREC A LA MAR

Mans plegades i dalt del penya-segat pregam a la
mar, que mai no ha temut ni envejat la terra. Ben encimbellats, també ens
eforçam a llegir-la. I avui diuen molt i bé, les ones encrestades; ones
ovídiques, aventura el mestre. No us enganyeu, respon un deixebles: ones de
fatiga i de batalla, són; ones patides, ecabronades amb l’amo i els colons;
fartes de servir i no ser mai servides.

Tanmateix sempre parla clar i català,
aquesta mar de tothom, però nostra; la que fa forat i tapa, la que d’un mac en
fa muntanya, la que com més ella és, més bela. Regalau-nos el dia d’avui,
senyora i majora nostra; feis que déu faci que el Bon Jesuset no sigui res.
Distreis els avorrits i els fills de mala mare, que la maldat i la matera
s’estenen com una taca d’oli. Feis, us ho supliquen els que de vós renegaren,
que no sigui de sards, avui, la vostra presència, que ja no ens queda sang per
vessar ni victòria per celebrar. I ja que hi sou, vós que podeu, convertiu la
nostra gent en poble i ajudau-nos a esbandir el patiment de la nostra pàtria.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.