marginàlies

Des de fa un temps, a les Illes Balears s’han aixecat veus amb cert predicament i ressò que s’oposen als migradíssims progressos aconseguits a l’arxipèlag en matèria lingüística. Rosa Estaràs, la presidenta del PP balear (partit que dirigirà des de Brussel·les, ves per on!, havent passat per les eleccions europees)), ha anunciat que, en cas que el seu partit torni a governar les Illes, derogarà ipso facto les lleis i els decrets
que aquí avalen i ordenen l’ús i el coneixement del català.

Allò que vol aquest integrisme polític és el retorn a èpoques de restriccions, d’apartheid i de prohibicions; de limitació o derogació de drets; de fer recular la llengua pròpia a l’àmbit domèstic i a àrees domesticades. Al cap davall, allò que volen certes veus gremials amb el suport del sector ultramuntà del PP illenc –que es demostra molt ampli- és, primer, suspendre els drets lingüístics dels catalanoparlants. Després, secundaritzar, encara més, l’ús i el coneixement del català i els seus parlants desprestigiant i conflictivitzant les persones i les
entitats que treballen per al seu reconeixement. Quaranta anys enrera, a les nostres escoles encara es castigava els al·lots i al·lotes que xerraven en mallorquí i és aquesta pràctica que volen reinstaurar perquè parlar en castellà fa bo i fer-ho en mallorquí és de rucs i bàrbars.

Aquesta decisió recessiva, de retallada de drets, exigeix una contundent manifestació de rebuig. Al falsejament que de la realitat lingüística fan aquests grups reaccionaris i als seus intents bastards de conflictivitzar la normalització de l’ús de la llengua catalana, hi hem de plantar la cara de la immensa majoria dels que vivim i estimam les Illes Balears: la dels que volem expressar-nos sempre i per tot en la llengua pròpia,  perquè hi tenim dret; la dels que, lluny de voler restar, de segregar, volem sumar actius a la catalanoparla des de la persuasió, és clar, però també amb el tutelatge decidit i sense emperons de les
administracions públiques que tenen el deure d’atendre tots els drets, i els lingüístics també, de la ciutadania de les Illes Balears.

Per això, cal que tota Mallorca, la d’avior i la nouvinguda, des de la jove a la vella participi a la cadena humana  “Drets per la Llengua” del proper dissabte dia 9 de maig, a Palma, a partir de les 18 hores. Com deia en un article de fa uns dies el mestre Alexandre Ballester (http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/la-paraula-i-la-cadena.html) hem de formar una cadena humana per trencar-ne d’altres. Passam per moments difícils i per llocs molt estrets. Els mínims aconseguits en matèria lingüística amb tant d’esforç durant els darrers trenta anys, trontolla i cal que l’assegurem per seguir avançant. Hi hem de trobar tothom, aquest dissabte, perquè el clam ha de ser contundent: cap passa enrera en els nostres drets com a catalanoparlants. Drets per la llengua!