marginàlies

Avui és un d’aquests dies dedicats que val molt la pena atendre, el Dia Mundial de la Salut Mental, per una raó definitiva: perquè les persones que pateixen alguna malaltia mental es veuen abocades a un món on la incomprensió, el rebuig i la negligència hi són ben presents; com si la malaltia posàs en entredit la seva condició humana.

Aquesta crida, promoguda per la Federació Mundial de la Salut Mental, va néixer l’any 1992 per incloure definitivament la salut mental en l’àmbit de la salut en general amb uns objectius molts clars: sensibilitzar la societat sobre els trastorns mentals, lluitar contra l’estigmatització que pateixen les persones afectades i impulsar iniciatives que en millorin l’atenció.

Enguany el lema és “Fer de la salut mental i el benestar per a tots una prioritat mundial”. I la conseqüent campanya internacional se centra en la necessitat de sumar esforços per revertir els efectes que els esdeveniments dels darrers anys, com ara la pandèmia de la COVID-19, els conflictes bèl·lics i l’emergència climàtica, han tingut en el benestar emocional de la població, i destaca també la importància de dur a terme intervencions preventives.

D’entre el gruix de les persones amb malaltia mental, voldria fer un esment especial als més desatesos, als més marginats d’aquests marginats: els que malden per sobreviure en l’exclusió social extrema. Es tracta d’un col·lectiu no molt nombrós i que, precisament per això, no és tractat com requereix la seva situació social, poblada majoritàriament per politoxicòmans actius o en abstinència. Aquests malalts mentals també entren dins totes les categories de l’atenció a la salut, raó per la qual mereixen la mateixa resposta que els altres. I, en massa ocasions, aquesta resposta del sistema de salut és la desatenció.