marginàlies

En aixecar-te malsofrit i emprenyat –com cal als homes de pau-, res no hi ha més vigoritzant que travelar amb el mot calent i assuaujat de qui sap que existeixes; de qui escoltes per no errar la besada. És tant com tocar mare. I si, a més, li pots endevinar els dits amb caps d’aigua; dits que parlen bé i bell; dits que no pertanyen a cap extremitat sinó al desig, es dissipa la impostura de la placidesa.