marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
2 de desembre de 2012
0 comentaris
ELS ULLS DEL RETUT
Hom plora la derrota de la veu estès a la rosseguera que serveix de catifa als sediments del fracàs. El silenci del bosc aclapara, com ho fa el vol mercenari dels papamosques, la indolència del mostel i l’aire que prenen els durbecs per poder trencar els ous de serps i ases. Els ulls del retut en una volta celeste obscura dibuixen la precipitació dels astres sobre la indefensió del gra entre rocs.
Camí de la covatxa de la nissaga, esbarts de rates-pinyades passen embogides fumant l’haixix de la pau errant que fa pensar en victòries efímeres. S’encapota encara més el cel perquè l’espai que abasta la mirada es contregui fins a ser úter per a qualsevol naixença que no temi la neciesa. S’engrisa l’oratge per assistir al soterrament de l’infortuni esdevingut alenada. Xisclen psicodèlicament els rats-penats sobre les runes dels crists que temps enrere reclamaven justícia. I en acabat el rosari, estossega el muricec en cap abans de renegar i escopir damunt les roques i els macs per maleir-los.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!