marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

2 de desembre de 2012
0 comentaris

ELS ULLS DEL RETUT

Hom plora la derrota de la veu estès a la rosseguera que serveix de catifa als sediments del fracàs. El silenci del bosc aclapara, com ho fa el vol mercenari dels papamosques, la indolència del mostel i l’aire que prenen els durbecs per poder trencar els ous de serps i ases. Els ulls del retut en una volta celeste obscura dibuixen la precipitació dels astres sobre la indefensió del gra entre rocs.

Camí de la covatxa de la nissaga, esbarts de rates-pinyades passen embogides fumant l’haixix de la pau errant que fa pensar en victòries efímeres. S’encapota encara més el cel perquè l’espai que abasta la mirada es contregui fins a ser úter per a qualsevol naixença que no temi la neciesa. S’engrisa l’oratge per assistir al soterrament de l’infortuni esdevingut alenada. Xisclen psicodèlicament els rats-penats sobre les runes dels crists que temps enrere reclamaven justícia. I en acabat el rosari, estossega el muricec en cap abans de renegar i escopir damunt les roques i els macs per maleir-los.
LA PRIMERA CARTA
20.06.2021 | 8.16
EL FARCIMENT DE LA LLUNA
22.08.2020 | 5.56

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.