marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
17 de gener de 2013
0 comentaris
ELS RISCS DEL NINS I JOVES DE MALLORCA
Fa uns mesos, l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) va presentar un document que hauria de ser molt conegut, sobretot pels polítics que governen desgovernadament. Es tracta de: “La infància i l’adolescència en risc. Mallorca 2012. Informe de conjuntura”. Es tracta d’un publicació de l’Observatori de la Infància i adolescència de Mallorca (OIM), un òrgan de coordinació, participació i assessorament, l’objectiu del qual és ampliar el coneixement sobre les necessitats de la infància de Mallorca, especialment la que es troba en una situació de risc de fracàs evolutiu, per defensar els seus drets mitjançant el treball conjunt de tècnics especialistes, administracions públiques, organismes i entitats del sector.
Trobareu l’OIM al portal web http://blogs.imasmallorca.net/infancia.
En aquest document s’adverteixen dels riscs que corren els infants i els adolescents de Mallorca. Uns riscos greus, per mi gravíssims, com per exemple, que, la taxa de pobresa de les Illes Balears el 2010 (estratègia Europa 2020) va ser de 32,4, i d’Espanya de 26,2, és a dir, 6 punts per sobre. Analitzant aquesta taxa, s’observa un creixement notable a tots els segments d’edat, especialment en els menors de 16 anys, amb un diferencial de 13 en un quinquenni. Per grups d’edat, la major taxa de pobresa és per als menors de 16 anys, seguit per dones de més de 65 anys afectades per pagues de jubilació o viduïtat petites; moltes d’elles són també padrines d’infants en risc i donen suport a famílies amb necessitat.
Si aquesta dada no és prou eloqüent per demostrar la nostra feblesa social, en l’àmbit educatiu és, potser, encara pitjor. Les dades no poden ser més esgarrifoses. En el curs 2010-11, a Mallorca hi havia matriculats 128.417 alumnes als centres educatius que es distribueixen en un 67% als centres públics, un 32% alsconcertats i solament un 0.7% als centres privats, de les dades més baixes de l’Estat espanyol. En la darrera dècada (curs 2000-2001/20010-2011), l’alumnat a Espanya ha crescut una mitjana del 12,8%, i a Balears el 21,5%, la quarta comunitat que més ha augmentat a nivell estatal, amb l’esforç paral·lel d’integrar un volum important d’alumnat, del que una part significativa procedeix de països no comunitaris.
En aquest sentit, les Balears tenen el nivell més elevat de població estrangera en edat escolar de tot l’Estat: el curs 2010-2011 han estat comptabilitzats 27.655 alumnes estrangers. En una dècada s’ha passat de 8.182 alumnes estrangers a 27.871. Així, el percentatge de l‘alumnat estranger sobre el total del alumnat, es del 15,6%, la més alta després de la Rioja, front al 9,5% de mitjana espanyola. A Mallorca, tenim el percentatge més baix, el 15,65%, mentre que la més alta correspon a Formentera amb un 19,36%.
Un altra dada que pessiga: més d’un 12% dels alumnes de Mallorca té necessitat específica de suport educatiu, distribuït de forma similar entre els diversos tipus d’ensenyament. I encara més interpel·la saber que La taxade graduació a l’ensenyament secundari no obligatori a les Balears és la més baixa de l’Estat espanyol: sols s’hi gradua un 32,5% (45,2% estatal). Als cicles formatius de grau mitjà s’hi gradua un 12,5% dels alumnes (4,2 punts menys que la taxa estatal). Als cicles formatius de grau superior, el nombre de graduats és notablement més baix que el global de l’Estat. La diferència és notable entre el 16,4% de la taxa estatal i el 7,5% de la de les Balears.
Finalment, la dada que no sembla preocupar ni l’impresident Bauzá ni el seu conseller d’Educació, l’inefable Rafael Bosch: l’abandonament escolar assoleix el 43,2%, un dels percentatges més alts, juntament amb els de Múrcia, Ceuta i Melilla. Tan sols el 52,2% de l’alumnat de quart d’ESO hi accedeix amb 15 anys; la mitjana estatal és del 57,4%. La diferència és considerable, si comparam la dada amb la de les comunitats que tenen les taxes més elevades: País Basc (70,7%), Catalunya (68,4%), Navarra (66,7%) o Astúries (62,1%).
Davant aquest drama sense pal·liatius, qui pot entendre l’atac frontal al sistema públic d’educació del Conseller Bosch?
En aquest document s’adverteixen dels riscs que corren els infants i els adolescents de Mallorca. Uns riscos greus, per mi gravíssims, com per exemple, que, la taxa de pobresa de les Illes Balears el 2010 (estratègia Europa 2020) va ser de 32,4, i d’Espanya de 26,2, és a dir, 6 punts per sobre. Analitzant aquesta taxa, s’observa un creixement notable a tots els segments d’edat, especialment en els menors de 16 anys, amb un diferencial de 13 en un quinquenni. Per grups d’edat, la major taxa de pobresa és per als menors de 16 anys, seguit per dones de més de 65 anys afectades per pagues de jubilació o viduïtat petites; moltes d’elles són també padrines d’infants en risc i donen suport a famílies amb necessitat.
Si aquesta dada no és prou eloqüent per demostrar la nostra feblesa social, en l’àmbit educatiu és, potser, encara pitjor. Les dades no poden ser més esgarrifoses. En el curs 2010-11, a Mallorca hi havia matriculats 128.417 alumnes als centres educatius que es distribueixen en un 67% als centres públics, un 32% alsconcertats i solament un 0.7% als centres privats, de les dades més baixes de l’Estat espanyol. En la darrera dècada (curs 2000-2001/20010-2011), l’alumnat a Espanya ha crescut una mitjana del 12,8%, i a Balears el 21,5%, la quarta comunitat que més ha augmentat a nivell estatal, amb l’esforç paral·lel d’integrar un volum important d’alumnat, del que una part significativa procedeix de països no comunitaris.
En aquest sentit, les Balears tenen el nivell més elevat de població estrangera en edat escolar de tot l’Estat: el curs 2010-2011 han estat comptabilitzats 27.655 alumnes estrangers. En una dècada s’ha passat de 8.182 alumnes estrangers a 27.871. Així, el percentatge de l‘alumnat estranger sobre el total del alumnat, es del 15,6%, la més alta després de la Rioja, front al 9,5% de mitjana espanyola. A Mallorca, tenim el percentatge més baix, el 15,65%, mentre que la més alta correspon a Formentera amb un 19,36%.
Un altra dada que pessiga: més d’un 12% dels alumnes de Mallorca té necessitat específica de suport educatiu, distribuït de forma similar entre els diversos tipus d’ensenyament. I encara més interpel·la saber que La taxade graduació a l’ensenyament secundari no obligatori a les Balears és la més baixa de l’Estat espanyol: sols s’hi gradua un 32,5% (45,2% estatal). Als cicles formatius de grau mitjà s’hi gradua un 12,5% dels alumnes (4,2 punts menys que la taxa estatal). Als cicles formatius de grau superior, el nombre de graduats és notablement més baix que el global de l’Estat. La diferència és notable entre el 16,4% de la taxa estatal i el 7,5% de la de les Balears.
Finalment, la dada que no sembla preocupar ni l’impresident Bauzá ni el seu conseller d’Educació, l’inefable Rafael Bosch: l’abandonament escolar assoleix el 43,2%, un dels percentatges més alts, juntament amb els de Múrcia, Ceuta i Melilla. Tan sols el 52,2% de l’alumnat de quart d’ESO hi accedeix amb 15 anys; la mitjana estatal és del 57,4%. La diferència és considerable, si comparam la dada amb la de les comunitats que tenen les taxes més elevades: País Basc (70,7%), Catalunya (68,4%), Navarra (66,7%) o Astúries (62,1%).
Davant aquest drama sense pal·liatius, qui pot entendre l’atac frontal al sistema públic d’educació del Conseller Bosch?
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!