marginàlies

La delegació d’Inca de l’Obra Cultural Balear ha lliurat avui diumenge capvespre els dinovens Premis de Maig sota l’esguard i els engranatges de Ramon Llull. La Fundació Es Convent ha estat guardonat amb el Premi Berenguer d’Anoia; la corresponsal a les Illes de TV3 Margalida Solivellas, el Miquel Duran i Saurina. El Fra Miquel Colom per a Miquel Pieras Villalonga; Miquel Albero Maestreha rebut  el Pau Casasnovas i Gabriel Ferrer Llabrés el Pere Joan Llabrés. Ana Muñoz i Ignasi Coli Planas han rebut, també, una Menció Especial.

En el decurs de l’acte, com a president de l’OCB hi he fet el següent parlament:

Autoritats, premiats, oceberes i ocebers d’Inca i d’altres indrets de Mallorca, amigues i amics.

Primer de tot, enhorabona als guardonats amb els dinovens Premis de Maig. Com repetim anualment, l’Obra Cultural us té, a partir d’avui, de referents i la vostra feina servirà de guia a l’actitud i a l’activisme de l’entitat en tot allò que afecta el nostre poble i els nostres Països.

També vull agrair a la delegació de l’OCB d’Inca els afanys i els treballs constants per escampar arreu la llavor i els objectius de l’entitat i per organitzar des de fa denou anys els premis que avui celebram.

Fa un any, dia amunt o avall, en aquest mateix escenari aplaudíem els resultats electorals que permetien posar fi a una legislatura negra en tots els àmbits de la gestió pública, però absolutament nefasta pel que fa a la llengua i a la cultura catalanes. Durant aquests dotze mesos s’han restablert les disposicions legislatives que refermen la  seguretat jurídica de la nostra llengua i que el bauzanisme dinamità, però ens calen moltes més iniciatives i, sobretot, molta més decisió per avançar en el coneixement, la difusió i el prestigi del català.

Des de l’OCB ho repetim a tort i a dret i no ens cansarem mai d’insistir-hi: els nostres drets lingüístics com a catalanoparlants segueixen en entredit en molts sectors i el català no té la visibilitat social que li correspon per ser la llengua d’arrel, la històrica. Ens calen, per tant, mesures urgents, veritables plans de xoc per redreçar aquestes dinàmiques que no fan més que relegar el català a un segon pla i mantenir els seus parlants en posicions d’inferioritat.

La Llei de Normalització Lingüística ha fet trenta anys i mai no s’ha desplegat amb tota la seva extensió. És la Llei de les Balears més invocada i la que menys s’ha aplicat des que morí el dictador. Per això, la millor manera de commemorar-la és executar les accions que se’n deriven. I fer-ho sense cap temor, sense cap reticència. Amb la màxima prudència, sí, però també fent camí sense cap renúncia i, sobretot, sense trair-ne l’esperit. Si s’haguessin fet en el seu moment les passes que aquesta Llei assenyala, ara mateix no estaríem sociolingüísticament tan en precari.

Per això, l’Obra Cultural, per responsabilitat i per fidelitat al nostre poble seguirà exigint, veu en crit si cal, a tots els governs de qualsevol color i de tots els nivells que prenguin les mesures que calguin i inverteixin en els recursos humans i econòmics necessaris perquè el català esdevingui la llengua de la cohesió social. És un dret i en reclamarem sempre la seva atenció acurada. A més, la pervivència de la nostra manera de veure el món i de relacionar-nos-hi depèn de la consecució d’aquest objectiu. I d’aquesta reivindicació permanentment sostinguda no en davallarem mai perquè és el pilar de la nostra causa, que no és altra que la de la dignificació del nostre poble.

En aquest tall de feina que mai no deixa ni acaba ens hi pot ajudar molt el Mestre Ramon, de qui enguany també en commemoram el set-centè aniversari de la seva mort i a qui es dedica aquest acte. La paraula és l’arma més poderosa, deia Ramon Llull, i ens convé més que mai, i sobretot ara, fer-li cas. Ens cal parlar molt i sempre en català per arribar a tota mena d’enteses per fer créixer la parla i el país.

No cal oblidar que la nostra llengua, la catalana, només ens té a nosaltres, els qui la parlam d’habitud, per servir-la i fer-la present per tot i amb la força que es mereix. I depèn de la nostra obstinada voluntat de servir-la que surti per sempre més de la secundarització a què la sotmeten l’Estat i les forces poderoses que no volen la nostra emancipació com a poble.

Celebrem amb intensitat, per tant, aquests Premis de Maig que s’emmarquen en l’any lul·lià per excel·lència tot recordant, com també deia el Mestre, que “no viu qui no dóna”. Així doncs, donem-ho generosament tot i sense demanar res a canvi per Mallorca, per les altres Illes i pels Països Catalans, i podrem viure plenament, digna i lliure la història.

Salut i molt de coratge per no defallir mai de mai.

Moltes gràcies.

Inca, 29 de maig de 2016