marginàlies

Trucar els daus abans de tirar-los i fer de Juli Cèsar travessant la llera imaginària de qualsevol Rubicó inventat per fer anar de corcoll els historiadors i els mitòmans. Confiar-ho tot a la sort, que no compromet cap esforç ni estratègia. Tanmateix, la Mediterrània ja no és la nostra mar ni vol ser pont, ni camí, ni drecera de res que no sigui mort anònima a l’engròs. I a les places ja no hi pot haver fonts perquè l’aigua escasseja per als pobres, els dropos, els addictes, els activistes climàtics i els que han de fugir de la fam, de la guerra i de l’estupor que provoca la desnaturalització de la condició humana que els mata pel gust de veure’ls patir. Diu el vell incontinent de pensament, paraula, obra i omissió que el món s’aboca al furtivisme i a l’antropofàgia; que estam a punt de fer la matança del món i que no la pararà ni Déu amb l’excusa que cap pecat no és inconfessable.