marginàlies

Els olis no reposen, encara i afortunadament: de la festa d’ahir a Palma, Maó, Eivissa i sant Francesc en continuen naixent forces i raons, que no s’aturaran per ara. Els Cent Mil que diguérem prou a les tupinades del bauzanisme recordarem fins a l’escanyament al conseller de les turmes de cérvol al cap que som prou madurs com a poble per dir fins aquí hem arribat; i que el bassiot el crearà ell amb l’escuma de la ràbia.

Cent mil manifestants i sense cap incident, ni el més ínfim; ni una sola esgarrinxada. Cent mil manifestants responsables que tenyiren de verd i de coratge Ciutat carregats únicament amb la raó del seu clam i la joia de veure’s i creure’s factors d’il·lusions i canvis. Cent mil veus que han esbandit la calma narcòtica, els prejudicis, la temença i la por, i que criden, encara, el nom del responsable darrer de tanta inquietud innoble, de tanta crispació sense collera: José Ramón Bauzá Díez, l’impresident dels quatre accents.
És clar que el Govern no vol sentir a parlar de la gentada en clam; que la desacredita amb els arguments més imbècils; que la manipula grollerament; que la vol fer callar per decret, l’única manera que saben de manar i remanar. És clar que el fàmul en cap de l’impresident, el viceimpresident Antonio Gómez, diu que res no ha passat i que s’aplicarà el TIL perquè així ho varen dir les urnes. Mentidota, que diria una criatura ben educada: en el programa electoral del PP no hi figura el TIL.
És igual: els Cent Mil han perdut el respecte a un Govern que no vol escoltar, que no sap parlar i que no sent res més que les consignes del dictat i el cesarisme més xaró. El govern de l’impresident Bauzá vol vassalls i els Cent Mil volem ser ciutadans de ple dret, vet ací la diferència. I un home sol davant un poble, ho han dit poetes i gent adreta, res no pot fer més que esmunyir-se. L’impresident sap -i per això no mota- que el poble mai no morirà per ell.
L’impresident encarat a la seva caricatura, vet ací la conseqüència més viva i clara de la festa dels Cent Mil d’ahir.