marginàlies

La cremor del migdia d’avui, sant Llorenç, taca de suor la cara d’aquells que veuen l’illa com una joguina en mans del sol; com dos pams d’arena aombrats per un cocoter de fruits tropicalment exòtics i abundosos. Per ventura closa nit, el sant ens regalarà quatre llàgrimes que rapinyaran la volta celest virada a atzabeja. Els nostres placers no contenen palletes d’or però n’hi ha que els destrueixen just per fer-se notar.

I en haver saquejat, enderrocat i destruït per aixecar lletjors i escopinades, dicten plans i manen als que haurien de regir per decisió del poble. Encara que la humilien pirates vernacles i bucaners de mala estofa, el Carib és gairebé als antípodes d’aquest patit verger voltat de mar i de piranyes. Només la tanka es troba veu per dir

Cremen les ales.
Els versos no diuen res
si l’ombra parla.
De gambirot ve la mort
dansant damunt els calius.