marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

29 d'agost de 2019
0 comentaris

EL POBLE QUE AMORRIA

Nit inquieta
convulsions de l’aire
fiblons de vent
que desmunten empares
i embrollen l’alenada

El llop udola
mentre la mort davalla
lenta l’escala
blanca del sanatori
que li fa de refugi

Un déu que prega
l’almoina que cotitza
un pobre, rei
el bé que emmalalteix
i el poble que amorria

TUÀUTEM
01.08.2011 | 2.04

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.