marginàlies

Llegir ho té tot bo, raó per la qual embelleix en grau màxim, però el que més apassiona és que tota lectura, de manera explícita o no, et remet  a altres lectures i a altres autors als que acudeixes gairebé necessàriament en fer una aturada per abastar totalment la lectura que tens entre mans i que vius com si glatís.

Quelcom així m’ha passat tot llegint un text en construcció que se m’ha confiat i en el que hi sovintegen les referències filosòfiques i poètiques. I d’entre totes les referides m’ha  fet parar un esment especial en el poeta turc Nâzim Hikmet, forjador de la poesia turca actual, que visqué més de trenta anys de la seva vida de seixanta-un entre presons i exili amb tot el que comporta la tragèdia.

Hikmet considera que la poesia és tan útil com el pa, la sal i l’aigua. Per això, malgrat la seva vida en càstig permanent, va escriure el poema “Sobre la vida”, la primera part del qual i en traducció d’Eduard J. Verger diu:

Poca broma amb la vida
Te l’has de prendre molt seriosament
Com ho fa un esquirol, per exemple
Sense esperar res de fora o de més enllà
No has de tenir cap altra cosa a fer excepte viure

Poca broma amb la vida
Te l’has de prendre molt seriosament
Però seriosament fins a l’extrem
Que, per exemple, amb les mans lligades contra el paredó
O en un laboratori
En camisa blanca i amb unes ulleres
Has d’estar disposat a morir perquè visquen els homes
Els homes a qui mai no els hauràs vist el rostre
I a morir tot sabent
Que no hi ha res més bell ni més ver que la vida
Te l’has de prendre molt seriosament
Però seriosament fins a l’extrem
Que, per exemple, als setanta anys plantaràs oliveres
No perquè hagen de ser per als teus fills
Ni perquè, tot i témer-la, no creuràs en la mort
Sinó perquè no tens cap altra cosa a fer excepte viure.

La sublimitat existeix, com queda palès.

He traslladat el poema de https://www.catorze.cat/noticia/3123/hikmet/poca/broma/amb/vida