marginàlies

No tenen cera del Corpus els bons
porgadors d’idees, manualitats
i altres destreses de l’esperit,
el coneixement i la creativitat.
No disposen de megàfons prou potents
els eficients esporgadors
de les accions revoltoses capaces
de restituir-nos l’orgull de casta
i la dignitat. Els dilectes purgadors
malden per sobreviure en el gulag
on els han –els hem?- desterrat sense cap
contemplació. Són multitud, això sí,
els gasetaires de la història,
els versaires de la buidor i la hipocresia;
els portaveus de la manipulació
i els caps de premsa del colonialisme.

Un veritable exèrcit molt ben pagat
per marcar el ritme de l’estupidesa,
la beneitura i la roinesa
quan pertoca, i ara és l’hora del dictat
i el despotisme. Bufant sobre les vises
públiques de la majoria
dels servidors de la comuna
sols se’n desprèn pols blanc al·lucinogen
i el rastre indeleble de la impunitat
que empodera indesitjables, canalles
i tafurs de baixa estofa.
Seguint el lent avanç ponentí
del nigul tòxic que formen
aquestes tupinades desplegades
i executades pels facinerosos
que governen sense ni un grumoll de vergonya,
veurem a les clares les ordres redactades
per parasitar-nos, per imbecil·litzar-nos,
per provincianitzar-nos
o vulgaritzar-nos d’una vegada
per totes. I si encara param
més esment, com s’escau, veurem nítides
les cares dels qui ja han pagat fa temps
les misses de sant Gregori
que se celebraran quan ens hagin
exterminat, quan de la catalanitat
en quedi un malson reclòs i blindat
en qualsevol museu descatalogat.