marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

11 d'abril de 2021
0 comentaris

EL CATALÀ EN LA SALUT

Les escomeses  que assetgen el català a l’arxipèlag on és llengua pròpia es manifesten amb més insistència en l’àmbit sanitari, tal com indiquen les dades ofertes per l’Oficina de Drets Lingüístics de les Illes Balears.https://www.arabalears.cat/societat/43-dels-casos-discriminacio-linguistica-denunciats-govern-son-salut_1_3942862.html

Són constants i cada cop més agressives les invectives d’un bon gruix de sindicats sanitaris quan en aquest arxipèlag es convoquen places públiques en les que s’exigeix el grau de coneixement del català corresponent. Els arguments, en general, són tan toixos com manipuladors: han de venir els millors professionals, independentment si saben o coneixen el català. És ben evident que el millor professional, aquí i al lloc més remot de la Terra, és aquell qui escolta el pacient i fruit d’aquesta escolta atenta i confiada estableix precisament el pronòstic i el tractament corresponent per esvair la malura. D’aquesta manera, defensen aferrissadament i despòtica els interessos dels professionals sanitaris per sobre dels drets dels pacients.

El supremacistes lingüístics, d’aquesta forma, tracten la part més feble de la relació que s’estableix entre un metge i un pacient, que no és altre que la malalta o el malalt, en un pla inferior a l’especialista. Consideren, per això, que la relació metge-malalt ho és de poder: a dalt el metge, a baix el pacient; i el segon s’ha de plegar a les condicions lingüístiques del primer, que per això mana. Una actitud clarament casernària, diguem-ho sense embuts, i als antípodes dels drets inalienables dels pacients. Per a ells, un malalt, en entrar en una consulta o en una clínica, ha de penjar els seus drets a l’entrada si no vol sortir-ne escaldat, i mai més ben dit.

És per això que tots els àmbits sanitaris de l’arxipèlag són  absolutament i clara castellanoparlants on l’exigència dels esmentats drets del pacient (que inclouen els lingüístics, com no podria ser d’altra manera) és entesa com una agressió intolerable.

Qui ens traurà d’aquest atzucac, bon desatzucador serà.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.