marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

26 de maig de 2011
0 comentaris

LA VILA DE L’ART DE SA CASA LLARGA

A Europa, la pobresa fa estralls. Segons les darreres dades, més de 80 milions d’europeus viuen al caire  de la pobresa o, el que és el mateix, fregant l’exclusió social. D’aquesta implacable hemorràgia social, una part capital (al voltant de vint milions) són infants. La crisi financera no ha fet altra cosa que afegir més graus d’alarma. L’atur, per exemple, castiga molt fort la Unió Europea: 22.828.000 ciutadans unioeuropeus pateixen la desocupació, dels quals 4.269.360 –segons dades del primer trimestre d’enguany- corresponen a l’Estat espanyol i, d’aquests, 144.100 resideixen a les Illes Balears.

Fruit de tot, a casa nostra tenim una llarga teringa d’ociosos forçats i una encara més llarga filera de pobres que, per més afegir, estan endeutats, per la qual cosa és gairebé impossible que cloguin aquest cercle miserable. Per tal de conscienciar la ciutadania unioeuropea, l’any 2010 va ser declarat Any Europeu de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social. De les diferents iniciatives que es dissenyaren per difondre aquest missatge sensibilitzador, n’hi havia una de força interessant per ser nova i engrescadora:  el projecte “Companys en l’art”. Es tractava de reunir un estudiant d’art, una persona pobra i una ONG en els distints Estats membres.

L’ONG posava en contacte un i altre i es mantenia en funcions d’enllaç entre ells. En les trobades successives, l’estudiant feia fotografies. Així, els  retrats i les instantànies testimoniaven la relació  establerta des de la igualtat i el compromís. La Unió Europea fonamentava la iniciativa emfasitzant que l’art no pot eradicar la pobresa, però pot retornar la dignitat i la confiança a les persones pobres o excloses, i contribuir a formar vincles socials. I insistia que quan s’exclou una persona de la cultura se  l’empeny a la marginació social. A Can Gazà fa molt de temps que agermanam art i marginació. De fet, la primera activitat que engegàrem a Sa Casa Llarga va ser obrir una galeria d’Art permanent. I ara, com a segona part d’aquest projecte de posar les arts plàstiques a favor de la causa de la dignificació dels exclosos, a la mateixa Casa Llarga hi establim “La Vila de l’Art”. Del que es tracta, en el fons, és d’estimular la creativitat amb tot allò que es rebutja: una soca, un ferro, un jardí destruït, un palau abandonat, mobles, roba estotjada, … I tot per contribuir a la constitució de vides dignes. Eladio Merodo, artista cooperant de Can Gazà, ha estat l’artífex de la vila de l’art gazanenca que s’inaugurarà demà divendres a les 10,30h. Hem organitzat, també, visites guiades amb berenar el dissabte i diumenge de 9 a 13 i de 16 a 20 hores.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.