marginàlies

Et lleves a les 4,45 per dutxar-te, abillar-te, fer el cafè preceptiu i ser d’hora a l’aeroport, que el vol parteix a les 7,05. T’espera una jornada intensa de feina a Barcelona. Per tal d’aprofitar l’eixida, condenses trobades i reunions. Fa una calor enganxosa i avorridora, la qual cosa fa més feixuc el dia. Sortosament, les gestions han estat ben productives. L’esforç ha volgut la pena. Dines amb gent amiga a un italià reputat per comentar els resultats i la satisfacció augmenta de grau. A l’hora prevista, tornes a ser a l’aeroport per retornar a l’illa. Frises d’allergar-te al sofà i no fer res, absolutament res, que ja estan bé dotze hores de prestar atenció al que dius i al que et diuen. Les cames enyoren la joventut, quan cap esforç les esbraonava. Ja està, et dius, una hora i poc, i a la glòria.

Tanmateix tant de goig no pot ser contingut per un dijous ras, indecorosament calorós, i els indicadors et diuen que el teu vol porta dues hores de retard. Clar que davalla tot el santoral i els renecs sorprenen una parella de japonesos.

I en haver maldit en arameu, caus en el compte que et maltracten; que no hi ha cap raó perquè et retardin el vol. Ni controladors francesos, ni raons tècniques ni totes les excuses del món poden justificar aquest greuge. Que posin un altre avió! Que no és tan senzill? Ho han provat mai? Jo meresc un Airbus, què s’han pensat!

Ningú d’Air Europa té els nassos de dir-me a la cara que arribaré a casa dues hores tard. Ni em convidarà a un trist cafè. Ni m’oferiran un coixinet per amortir unes butaques de l’aeroport barceloní que escupen la gent.

Segons indiquen els termòmetres, a les sortides “B” d’El Prat estam a 25,9 graus i al 50 per cent d’humitat. I no compten que jo trec foc pels queixals!