marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
24 de gener de 2014
1 comentari
D’INVOCACIONS, INTERCESSIONS I ROGATIVES
El ministre espanyol de l’Interior, l’inefable Jorge Fernández Díaz, ha declarat que el projecte turístic ‘Empremtes de Santa Teresa’, presentat a FITUR i que descriu el llegat de la religiosa d’Àvila a través de 17 ciutats espanyoles, sortirà bé perquè la santa “des de dalt, on mana molt, farà que sigui un èxit”.
Les autoritats eclesiàstiques l’haurien de cridar a l’ordre, per molt de ministre de Rajoy que sigui, per tres raons essencials: la primera, perquè no convé mesclar els sants en afers miserablement humans com els negocis. Als venerables, molt d’ells martiritzats segons la tradició, els hem de respectar la comunió en què viuen. La segona, perquè pressuposa que el cel -o el lloc on combreguen els sants- s’estructura jeràrquicament com a la terra, és a dir, que en la glòria no tots som –o serem- iguals, la qual cosa frustra les expectatives dels que, passant-ho molt magre en aquesta vida, esperen passar-s’ho millor en l’eterna. Tercerament, perquè pressuposa que a Santa Teresa li agrada la utilització que es fa de la seva vida i miracles únicament per afany turístic, és a dir, lucratiu. És molt significativa la dèria dels responsables polítics ultraconservadors espanyols a aprofitar-se de sants i beats com a reclam turística. El nostre impresident s’ha gastat un dineral per utilitzar fra Ginebró d’esca turística ianqui.
No es quedà a plaer amb aquesta apreciació ultranacionalcatòlica, l’opusdeista ministre, i aprofitant el seu sobtat i turístic fervor teresià reblà que està convençut que santa Teresa de Jesús està fent d’”intercessora” per Espanya en aquests temps tant durs. Bé anam, si invocam la intercessió d’una santa!
Amb aquestes i d’altres intervencions, Fernández Díaz passa per ser un dels més abrandats deixebles de Franco –d’aquí a dos dies farà setanta-cinc anys que les seves tropes entraven a Barcelona- qui tenia deler per la mà esquerra incorrupte de santa Teresa. De fet, el generalot aconseguí la pertinent autorització eclesiàstica per custodiar la relíquia a El Pardo i resar-li cada nit en haver signat les penes de mort que li donava la gana. Es morí, però, el dictador de veu infantil, com ho farem tots, sortosament. I la mà esquerra de la santa (la més espanyola, diuen els fervorosos dretans) torna a ser a Ronda on segueix sent venerat i obrant miracles segons les monges que se’n cuiden. Que arregli Espanya, com voldria el caporal d’esquadra Fernández Díaz, ja no crec que pugui car, com diu la veu popular, això no ho arregla ni Déu.
Davant tant de reaccionarisme, n’hi ha que auguren el retorn de les Missions Santes i les rogatives perquè plogui. N’hi ha que preparen, ja, les vexil·les i els colissos.
No es quedà a plaer amb aquesta apreciació ultranacionalcatòlica, l’opusdeista ministre, i aprofitant el seu sobtat i turístic fervor teresià reblà que està convençut que santa Teresa de Jesús està fent d’”intercessora” per Espanya en aquests temps tant durs. Bé anam, si invocam la intercessió d’una santa!
Amb aquestes i d’altres intervencions, Fernández Díaz passa per ser un dels més abrandats deixebles de Franco –d’aquí a dos dies farà setanta-cinc anys que les seves tropes entraven a Barcelona- qui tenia deler per la mà esquerra incorrupte de santa Teresa. De fet, el generalot aconseguí la pertinent autorització eclesiàstica per custodiar la relíquia a El Pardo i resar-li cada nit en haver signat les penes de mort que li donava la gana. Es morí, però, el dictador de veu infantil, com ho farem tots, sortosament. I la mà esquerra de la santa (la més espanyola, diuen els fervorosos dretans) torna a ser a Ronda on segueix sent venerat i obrant miracles segons les monges que se’n cuiden. Que arregli Espanya, com voldria el caporal d’esquadra Fernández Díaz, ja no crec que pugui car, com diu la veu popular, això no ho arregla ni Déu.
Davant tant de reaccionarisme, n’hi ha que auguren el retorn de les Missions Santes i les rogatives perquè plogui. N’hi ha que preparen, ja, les vexil·les i els colissos.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Atentament