marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

25 de març de 2016
0 comentaris

COLORS DE PAU

Són taques de colors triats a l’atzar i a vuit mans. Senzillament –o no- taques fetes amb pinzell, dits i mans d’infant, i ganes immenses d’esbravar tensions i malsofridures, que avui és el primer dia que a la criatura li han llevat els bolquers i tot és atenció preferent, i preguntes insistents, i inquietud, perquè ja s’han exhaurit les mudes.

Que la tècnica del dibuix sigui l’aquarel·la, no té cap importància, clar; ni que s’hagi fet en un paper inapropiat. Ni tan sols allò que queda de fer anar dits, mans i pinzells.

Taques acolorides de criatura que vol pinzell i posar-hi les mans ensems, que en ell tot és matèria per explorar i manipular; oportunitats de fer anar objectes i les primeres imaginacions.

Taques i juguera: comença en Pau i el seguim els pares i el padrí. I en haver escampat una mica l’aigua de colors, ens aturam i tots cinc, per uns instants, contemplam l’obra. I ens adonam que ens ha sortit una misteriosa cara amb una capa vermellosa que ens recorda llunyanament un dimoni. O una balladora de flamenc, aventura algú amb cert empegueïment. I just devora aquesta imatge suggeridora, una mena de caraputxa, caparutxa, cuculla o encapironat (o capironat), que en som el temps. I el menut, que enguany ha vist per primera vegada en sa vida aquests personatges de capell punxegut, que ens vol fer creure que dimonis i caraputxes són el mateix, fet i fet. Qualsevol el fa entrar en raó.

Taques de colors i juguera que es penjaran en la seva habitació, com ha demanat amb insistència.

LA PEDRA I EL RELLOTGE
17.10.2021 | 7.43
A General
LES BAVES DE L’AVOLESA
02.05.2010 | 3.28

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.