marginàlies

El senyor Gabriel Company i Bauzà va néixer a Sant Joan el 1963, és diplomat en Ciències empresarials per la UIB i actualment és conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears. Ahir, el santjoaner conseller company, en seu parlamentària i responent una pregunta de l’oposició es va enredar en una discussió on hi volaven cabres i cabrons; ovelles; ases; un espai natural protegit, Son Real; una barraca en aquest indret a vessar de material publicitari de la “Targeta verda” jaumematasiana; i la denúncia degudament fotografiada d’un periodista del “Diario de Mallorca”.

Tant el periodista com la diputada Bel Oliver demanaven a Company com era possible que aquell caramull de material de difusió (full informatius i devedés) pagat entre tots estigués a mercè del temps i de les cabres en un espai natural protegit.
El conseller santjoaner, segons la transcripció que aporta un altre diputat, Cosme Bonet, en el seu compte de facebook, respongué:

“Però curiosament les cabres, que no n’hi ha, de cabres a Son Real, tret que n’hi hagin duit qualcuna darrerament, o mascles de cabres, però no n’hi ha… (Remor de veus). Hi ha ovelles, hi ha altres animals, però curiosament… LA SRA. PRESIDENTA: Silenci, per favor. EL SR. CONSELLER D’AGRICULTURA, MEDI AMBIENT I TERRITORI (Gabriel Company i Bauzá): …aquells animals, durant el seu període estaven tranquils, no escampaven papers. A mi, que venc d’aquest món de la pagesia, em va fer gràcia també veure com escampaven papers i com els treien, i com també aquestes mateixes cabres, supòs, que no n’hi ha, com dic, aquestes mateixes cabres i ases se’n varen anar a cercar un periodista per tirar una foto a quatre papers escampats. És curiós que els mateixos…, les mateixes cabres -que no n’hi ha-, ovelles i ases que vostès devien tenir ara es dediquin a escampar…”.

Deplorable i insultant, es miri com es miri. I encara indigna més que la portaveu del Grup Popular, Mabel Cabrer, justifiqui aquesta befa al parlament, als diputats i a aquesta terra, dient que “És un conseller molt planer que usa un llenguatge molt expressiu porquè és la seva forma de ser”; “n’hi ha [de diputats] que ho fan [expressar-se en seu parlamentària] amb molta ironia, amb cultura o amb un llenguatge molt més planer perquè cada u és com és”.

Avergonyeixen aquestes illes, aquestes llumeneres. I justament avui, que és el dia internacional de la felicitat, fot encara molta més ràbia veure tanta incúria, tanta neciesa, tanta beneitura, tanta colloneria, tanta misèria…