marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

1 de març de 2019
0 comentaris

CASADO, CANTÓ I EL CATALÀ

Pablo Casado Blanco (Palència, 1981), president del Partido Popular i autor de la infàmia “La agenda que estamos viendo en Cataluña es la agenda de ETA”,  ha aprofitat que avui participava a la Diada de les Illes Balears per anunciar que, si arriba a la Moncloa, impulsarà una Llei de Llengües i no precisament per potenciar les distintes de la castellana que es parlen a l’Estat, sinó per restringir-ne l’ús, la qual cosa significa condemnar-les a la marginació, com en temps de la dictadura que tant enyora. Ell vol que “la” llengua estatal sigui la castellana i que l’asturià, l’aragonès, el basc, el català i el gallec siguin opcionals a l’administració pública, l’educació i la senyalització.

A les imatges preses en fer aquesta declaració es veu els partitpopularistes illencs esbossar el millor dels seus somriures com a signe d’aprovació. I no convindria que ho fessin amb tant d’ardor perquè José Ramón Bauzá Díaz, el pitjor president que ha tengut mai l’arxipèlag, va voler imposar aquesta ideota i no sols no se’n sortí (per això sortiren al carrer cent mil persones arreu de les illes), sinó que li costà la presidència. Clar que ara, l’impresident Bauzá ha renegat del seu partit i dels seus companys que el tracten de trànsfuga per voler entrar a Ciudadanos.

I parlant d’aquest darrer partit, avui també ha denunciat davant la fiscalia les subvencions de la Generalitat de Catalunya a Acció Cultural del País perquè considera que no són per a la promoció del català, sinó per promoure, segons el mal actor i pitjor polític Toni Cantó, un discurs “pannacionalista”, “separatista” i el “supremacisme” del president de la Generalitat, Quim Torra, a València. No s’hi posa per poc, Cantó, a l’hora de blasfemar.

El setge al català en tot el seu territori no ha cessat en cap moment des de la mort del dictador fins ara. En certs moments ha semblat que la pressió es relaxava, però tanmateix segueix proscrit al Congrés dels Diputats, al Tribunal Suprem i a les prefectura de la policia estatal, per posar tres exemples, senyal inequívoc de la catalafonòbia  que domina els principals centres de poder.

Amb l’entrada de Vox en l’escenari polític, tant el Partit Popular com Ciudadanos han tornat a atiar el conflicte lingüístic per no cedir espai als més feixistes. I ho fan coordinadament, com es veu.

Com sempre, dependrà dels catalanoparlants, i dels parlants de les llengües diferents de la castellana que es parlen a l’Estat, que aquesta regressió intolerable es materialitzi o no. I torna a ser hora de mancomunar esforços i estratègies entre els que parlam català de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. I, evidentment, de donar tot el suport tant a la Generalitat com a Acció Cultural del País Valencià.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.