marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
21 de gener de 2013
0 comentaris
SOM L’AURA DIVINA DE LA LLIBERTAT
Sota aquests versos, entre d’altres, de Joan Alcover, més de trenta escriptors de les Balears participaren anit, a Can Alcover, en el “Sant Sebastià literari. 2ª edició”, acte alternatiu al lliurament dels Premis Ciutat de Palma que, des de l’any passat i per imperatiu del govern ciutadà del Partit Popular, tornen a ser bilingües; o més encertadament “vilingües”.
L’acte, organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, el PEN Català i l’Obra Cultural Balear, per segon any consecutiu va tornar ser un clam festós per la paraula catalana i la seva dignitat tants cops atacada i tan insistentment perseguida pels sicaris del dictat, de l’uniformisme i de la segregació.
Revisqueren preferentment els versos d’Espriu, Rosselló-Pòrcel i Villangómez, el centenari del naixement dels quals se celebra enguany. Amb els versos de l’eivissenc “Voler l’impossible ens cal i que no mori el desig” començà la recitació que no amagà en cap moment ni la ràbia per veure segregada l’ànima del poble, la seva llengua, ni els improperis que es mereixen els qui la volen fer callar.
Durant dues hores, el temple de la paraula, que és Can Alcover, va ser l’altaveu de la dignitat d’una llengua, la catalana, que no mereix el tractament que li donen els virreis de la mediocritat i l’estultícia. Durant dues hores s’exercí i s’exigí la plena llibertat per una llengua cada cop més perseguida i emmordassada.
Revisqueren preferentment els versos d’Espriu, Rosselló-Pòrcel i Villangómez, el centenari del naixement dels quals se celebra enguany. Amb els versos de l’eivissenc “Voler l’impossible ens cal i que no mori el desig” començà la recitació que no amagà en cap moment ni la ràbia per veure segregada l’ànima del poble, la seva llengua, ni els improperis que es mereixen els qui la volen fer callar.
Durant dues hores, el temple de la paraula, que és Can Alcover, va ser l’altaveu de la dignitat d’una llengua, la catalana, que no mereix el tractament que li donen els virreis de la mediocritat i l’estultícia. Durant dues hores s’exercí i s’exigí la plena llibertat per una llengua cada cop més perseguida i emmordassada.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!