marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
5 de març de 2014
0 comentaris
BANDERES NEGRES AL COR
Diumenge passat va fer quaranta anys de la mort decretada de Salvador Puig Antich, una de les moltes banderes negres al cor –com canta Joan Isaac a Margalida, l’al·lota de Salvador- que hi portam clavades i que no hi ha manera de desenclavar. Jutjat per un tribunal militar –si no entenc la justícia divina encara menys la militar- farcit d’irregularitats no pogué defugir la pena de mort perquè feia dos mesos i dies que havien mort Luís Carrero Blanco, vicepresident del Consell de Ministres de Franco, i calia un escarment. L’ull per ull comporta aquestes bestieses.
I si la mort decretada de Puig Antich fa quaranta anys segueix indignant-nos i deshonrant-nos, encara afegeix més vergonya a la ignomínia el fet que el Tribunal Suprem d’Espanya es negui a revisar el procés. El reclam de justícia –militar o estratosfèrica- no és atès senzillament perquè els ordits i constitucions civils o militars es basen en la injustícia i la deshonorabilitat. I fins que no recuperem la justícia històrica que ara ens neguen, seguirem amb el cor amagat i encongit per excessives banderes negres.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!