marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

12 d'abril de 2021
0 comentaris

RAONS AMB CLOSCA

Avui fa 60 anys que Iuri Alekséievitx Gagarin es va enfrontar a l’espai exterior de la terra per primera vegada amb la nau espacial Vostok 1, tot fent una volta al planeta. “Anem-nos-en!”, sembla que va dir, en rus naturalment, en el moment de l’enlairament de la nau. És de suposar que sabia que no tornar d’aquella missió d’un risc incalculable entrava dins les previsions i no en un percentatge baix; i que si tornava sa i estalvi, no era del tot segur que tornàs tal com era en el moment de partir. El vol va durar uns cent minuts i el cosmonauta va tocar terra lluny d’on es preveia, prop del poble de Smelovka. Les primeres persones que es toparen amb ell varen ser Anna Takhtàrova i una néta seva, Rita. La propaganda soviètica no va parlar en cap moment de l’espant que s’endugueren, ben segur,  en veure caure en paracaigudes  un home petit –Gagarin no arribava al metre i seixanta centímetres d’alçada- dins una granota taronja i amb un casc blanc enorme. Iuri Gagarin no va saber o no va poder superar les conseqüències de l’exposició pública que les autoritats soviètiques feren de la seva fita històrica. Sembla que ho donà a la beguda i que empaitant una al·lota es va xapar literalment el cap. Morí en un accident aeri pilotant un MiG-15. Només tenia 34 anys.

Això he contat a la tortuga més granada de la colla que habita el corral des de fa una eternitat poc abans que el sol declinàs i amb la seva expressió severa m’ha fet a saber que, amb tota franquesa, li importava molt poc aquesta efemèride i les cuites del bon Gagarin. Del cel, m’ha dit com si fos mestra zen –hi ha mestresses zen, per cert?-,  no li importava res, que prou en té preservant-se de la pluja que tan aviat ve com se’n va i de la calentor del sol, ara bonifàcia i suara esquifida. I que, amb tots els respectes, començava a partir al jaç que l’empara fet entre la paret de pedra de la partió i la soca revenguda de la ciques, on hi fa un estar de déu.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.