marginàlies

Una seixantena de persones acudírem a l’indret a l’hora assenyalada. L’horabaixa encenia tots els ocres i els grisos, com em féu notar Biel Florit, fent relluir els conreus i la memòria de rebels carregats de causes. No hi faltà el batle de Sa Pobla, Gabriel Serra, acompanyat d’altres regidors poblers; i Pere Sampol; i Miquel López Crespí, que intervingué a l’acte; i Guillem Morro Veny, professor i escriptor. A mi, i a molts d’altres, me va fer molta falta n’Alexandre Ballester, que fa setze mesos que decidí partir a fer de cronista de l’eternitat i encara no hi puc donar passada.

Mentre Miquel López Crespí parlava dels agermanats; de les injustícies que hem patit els mallorquins durant tants segles; de l’esclavatge a què ens ha sotmès la metròpoli des que deixàrem de ser amos dels nostre destí; dels redreçaments i de la nostra tenacitat, malgrat tot, tots els que l’escoltàvem no ens podíem espantar les veus dels borinots neocons que pretenen revisar la història que ensenyam als nostres escolars. I el que caldria, ens dèiem, seria revisar allò que no els ensenyam; les dades i els relats que seguim ignorant o callant i que tant han fet perquè siguem com som. Com deia n’Antoni Torrens, lamentant-se’n, són molts els poblers que no en saben res, de la Batalla de Sa Marjal, i això que, com s’ha dit, més del quaranta per cent dels homes d’aquesta vila hi deixaren sa vida.

I parlant d’Antoni Torrens, cal dir clar i fort que la iniciativa de la instal·lació d’aquest monòlit va ser tota seva; seu tot el tragí. Un homenot a la manera de Pla, n’Antoni; un veritable instador del bé comú, com ho foren els representants dels agermanats, que mai no es cansa de nodrir-nos del que més freturam per seguir respirant poble. No ho acceptarà, perquè considera que fa el que li toca i prou, però cal que li agraïm tanta sensibilització i tanta consciència.