marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

27 de juny de 2019
0 comentaris

ARMENGOL I EL CONGRÉS DE CULTURA CATALANA

Avui horabaixa, Francina Armengol i Socies (Inca, 1971),ha estat reelegida presidenta de les Illes Balears amb els vots favorables del seu partit, PSIB-PSOE, “Unidas Podemos”, “MÉS per Mallorca”, “MÉS per Menorca” i “Gent per Formentera”. El 30 de gener del 2015 va ser elegida per primera vegada. Donar-li l’enhorabona i desitjar-li sort, és preceptiu.

Tot indica que governarà juntament amb “Unidas Podemos” i la coalició “MÉS per Mallorca”, encara que en aquesta darrera formació s’hi ha obert una crisi en decidir la seva executiva que ni Fina Santiago ni Vicenç Vidal no seran consellers del nou govern; ni Miquel Ensenyat serà senador, com sembla que estava decidit. I tot perquè aquesta executiva considera que les persones que han participat en l’elaboració del pacte de govern no poden ocupar els càrrecs que s’hi han negociat. Mal moment per encetar crisi, abans i tot de la formació del nou Govern illenc, però sembla que aquest sisme no l’afectarà.

L’atzar ha volgut que la presidenta Armengol hagi estat elegida el mateix dia que se commemora el 41è aniversari de la presentació a Palma del Congrés de Cultura Catalana. 6000 persones, el 27 de juny de 1976, estibaren la Plaça Major de Ciutat per celebrar aquesta fita capital del que encara ara n’aprofitam la feinada que s’hi va fer. El Congrés va suposar un veritable terratrèmol social arreu dels Països Catalans en fer un repàs general a l’estat de la catalanoparla sota l’influx, encara, del franquisme.

I farà bé la presidenta Armengol –també nosaltres, clar- de recordar-ho, de tenir ben present aquell esclat empoderador, sobretot perquè la cultura, la llengua i el país sembla que no faran massa vasa en els objectius del nou executiu. I seria, clarament, una irresponsabilitat perquè el país que desatén o abandona el cultiu de la creativitat, el coneixement, l’erudició i l’excel·lència, condemna el país al llanguiment i al caire de la desesperació; de la desaparició.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.