Per berenar, quatre albercocs del mateix albercoquer acabats de collir en terra de call vermell, cap de germà, tots amb alguna taca o piga que els personalitza -qualcun amb picada d’animal- cap amb el mateix gust encara que tots quatre comparteixen l’equilibri precís entre l’acidesa i la dolçor que et deixen la boca perfumada i la llengua esmolada.
Berenar metre zero, sí, un goig que no podem assaborir com mana la terra a la que pertanyem -per molt que la menystinguem o la profanin- i el bon gust, això és el bon paladar.
L’Alcover-Moll en descriu 34 varietats, d’albercocs, i en desconec la dels que me menj. Ben segur, però, que no són de sant Joan perquè, segons aquest pou de saviesa, no són gaire bons.
Mai no entendré perquè, popularment almenys a Mallorca, el mot albercoc aplicat a un home equival a dir-li beneit. Secrets del llenguatge…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!