marginàlies

Avui fa 44 anys que un grup heterogeni de persones ocuparen l’illa de Sa Dragonera per denunciar la seva urbanització. Tres anys abans, el 1974, l’empresa PAMESA havia comprat l’illa amb la intenció de fer-hi 1.200 habitatges per a unes 3.600 persones i un port esportiu per a 600 embarcacions; una veritable bestiesa.

Aquest acte, gens corrent i altament temerari tenint en compte que el dictador sanguinari havia mort feia un any i vuit mesos amb tot fermat i ben fermat, va tenir un gran ressò mediàtic tant aquí com arreu d’Europa, gràcies al qual s’engegaren totes les iniciatives jurídiques possibles i una intensíssima campanya pública per evitar la catàstrofe. Per això, malgrat tots els malgrats i les diverses veus que es refereixen a aquesta ocupació, cal valorar com es mereix la iniciativa perquè serví d’esperó a tot el que s’esdevingué després.

I per això, també, s’ha d’advertir al Consell de Mallorca que és obligat incorporar aquesta fita en la història de Sa Dragonera que apareix al web https://www.conselldemallorca.cat/dragonera/historia.php?lang=CA.

Tant la sentència en contra de la urbanització de l’Audiència Nacional del 1984, com la compra de l’illa per part del Consell de Mallorca el 1987 i com la declaració de Part Natural el gener de 1995, tenen el seu origen en l’ocupació del 7 de juliol de 1977. Menystenir aquest fet o voler-lo ocultar, menysté i oculta la lluita incansable duta a terme per la societat civil de l’arxipèlag per la conservació de la naturalesa.