marginàlies

Començant el desembre, caic en el compte que ja fa 15 anys que l’editor Lleonard Muntaner m’edità “Marginàlia.  Jaume Santandreu i l’exclusió social a Mallorca (1967-2007)”, un treball marcadament voluntariós que seguia les passes de Santandreu per la marginació, o l’exclusió social, de Mallorca, emmarcant cada projecte en el context social, lligat a les seves circumstàncies personals i, finalment, a la seva producció literària.

Inicialment havia de ser un opuscle o tarja de presentació del darrer projecte engegat l’any 2003 a la finca de Can Gazà que, des del 1978 i ininterrompudament, ha acollit gairebé totes les cares de l’exclusió social. Aquell any 2003 es va crear una nova associació, liderada per Jaume Santandreu, “Can Gazà, institut contra l’exclusió social”,  que havia de gestionar el projecte d’atenció als exclosos socials talment com si fos una “família de fet nombrosa”. En tractar-se d’una novetat, se’m va encarregar de fer, com deia, un document no gaire extens que n’explicàs tant l’origen i els fonaments, com els objectius. Posat en feina, però, guanyà la mania escodrinyadora tot pensant que podria ser útil fer una ullada el més atenta possible al Moviment Marginal de Mallorca.

I el fet que avui mateix s’hagi clos una altra iniciativa a favor de l’exclusió social extrema, la dels Tallers Marginàlia que l’entitat “Can Gazà, institut contra l’exclusió social” ha mantingut durant 6 anys al polígon industrial de Can Valero de Palma, m’ha fet caure en el compte que 15 anys després de l’edició d’aquest text, Jaume Santandreu, de Can Gazà estant, segueix posant les mans i les messions pels ressagats socials de Mallorca.

Efectivament, s’han tancat els Tallers Marginàlia però n’han començat, ja, uns altres de diferent signe a Can Gazà, que seguirà atenent en règim familiar els extoxicòmans sense sostre ni cap mena de suport, malalts de distingit grau que els impedeix de retornar al mercat laboral ordinari. I és que a Marginàlia no i ha repòs.