VERSOS I ÀCARS

Per trobar una dada que vols confirmar, vas a la llibreria del pare, la de l’enciclopèdia amb la què reforçàrem el batxillerat, i vora el llibre que cerques n’hi trobes un de desconegut. Saps de memòria el llibres que guarda, la memòria de les lectures paternes, i a aquest no l’havies vist mai. Fa l’efecte de vell, amb el llom net, sense el nom de l’obra, i, en agafar-lo, veus que la humitat i els peixets en feren vega temps enrere, perquè l’aspecte actual, tot i aquestes empremtes, és bo, com si les ferides s’haguessin guarit.

De peu dret, l’observes encuriosit i et demanes per què no recordes aquest “Alborada”. No es llegeix bé l’autor o autora i l’obres per la primera pàgina i te topes amb un pròleg signat per Esther Costales que, en acabant, diu: “En el pecho de una mujer hay un vaso de milagros y esa mujer se llama Sabina Moliner”. I amb l’interès de punta, seguint de peu dret, veus que es tracta d’un llibre de poemes i te segueixes demanant enutjosament per què no en recordes res. Tants estralls fa la memòria esvalotada? Llegeixes un vers aquí que no te diu res i un altre allà que s’esmuny sense petjada, i així i tot, t’asseus per mirar d’esbrinar la raó de la desconeixença.

El paper és de qualitat i va ser editat a l’Havana, a Cuba, el 1955 a “Imp. P. Fernández y Cia. S. en C.”. Sense adonar-te vas fent la descripció: 144 pàgines amb els números a peu de pàgina, centrats entre claus. 63 poemes dividits en cinc apartats: “Ensueños”, “Cantos de gratitud y homenaje”, “Poemas íntimos”, “Poemas del recuerdo” y “Cantos patrios y deportivos”. Majorment hendecasíl•labs en rima consonàntica, ampul•losos, epidèrmics, moralistes… T’entretens a llegir-ne un de sencer que t’entra pel títol: “Pervertida”, i quedes garratibat tot llegint:

La virgen inocente, que escondida
lleva en el alma su ilusión primera,
y que sueña gozosa que la vida
es eterna y ardiente primavera;

te mira con temor, y entre sonrojos
baja la frente trémula y turbada,
porque teme que el rayo de tus ojos
empañe el puro azul de su mirada.

I et costa no llegir “Los campos de mi Cuba” (Tu pagas su desvelo al campesino / con el jugoso fruto de tu entraña, / que confiado y feliz en su cabaña / ¡en ti cifra la paz de tu destino!). I per molt que els versos juguin a ser àcars no pots deixar passar “A Martí”: “Yo te llevo, Martí, dentro del alma / admiro tu obra y sin cesar proclamo: / ¡tu sí ganaste del honor la palma / preferiste morir, a tener amo!”.

I per molt que et desplaguin aquests poemes, tornaràs a deixar el llibre a la llibreria del pare. Infructuosament intentaràs seguir el camí que conduí aquesta albada cubana fins als dominis paterns. Pensaràs a no tornar-la on estava, però la pensada no durarà gens: si és allí, et dius, és per algun designi que encara no és temps de saber ni desplegar. O per ventura no, però per si de cas…

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *