L’OBSERVADOR DELS DETALLS

Voler ser l’observador dels detalls, qui fa possible que les precisions, que els punts candents de cada instant, quedin adherits per sempre a les membranes que contenen la memòria.

Concentrar tota la potència de l’ésser en el subratllat d’un llibre, en la piga a frec de llavi que treballa intensament la seva discreció, en el temps exacte que hem perdut allunyats de la lectura.

Ser capaç de sentir una olor nova com si fos una picada d’agulla, resseguir el camí que fa cap al cor i cap al cervell fregant les mans per les parets gens suaus de les venes.

Dibuixar amb tota precisió la cara de l’imitador del gall que acaba de veure una rata en plena nit. Reconèixer la veu que travessa sense presses aquesta mateixa nit, que fa tremolar el llimoner i queda a l’abast de la boca de qui somnia cases resplendents que aquieten i adotzenen.

Poder parar esment en allò imprevisible, en allò que surt de la norma i de la correcció que estronca el raig incessant del que viu i batega i vessa sense mesura.

Poder sentir qui calla, qui estalvia la veu per si no fos eterna.

Poder mesurar el batec precís i arítmic de qui desitja i poder saber determinar amb una lleu llambregada l’edat de les pedres.

 

Afegeix un comentari