marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

17 de febrer de 2020
0 comentaris

TOT EL QUE DEIXA “REIS DEL MÓN”

Els qui ens hem aproximat a la figura de Joan March Ordinas a través, essencialment, dels estudis acurats i rigorosos de Pere Ferrer –probablement qui millor coneix el financer- i, ensems, a l’obra, a les obres i al pensament de Joan Mascaró i Fornès, trobam en l’esplèndida novel·la de Sebastià Alzamora “Reis del món” (Proa, Barcelona, 2020) el camí que necessitàvem per contemplar en un mateix pla dues persones absolutament antagòniques, moguts per interessos completament contraris; la nit i el dia, per dir-ho en pla, nascuts a la mateixa vila, Santa Margalida. Per als qui no coneguin gaire ni March ni Mascaró, aquesta exquisidesa literària els mostrarà la potència que els converteix en personatges enormes d’abast global.

Val a dir, això no obstant, que la novel·la se centra més en Joan Mascaró, tot i que repassi els punts capitals de les aventures financeres –ben poc edificants- d’en Verga, el sobrenom amb el que es coneix encara ara a Mallorca Joan March, i que acabaren en un veritable imperi econòmic. Per això, “Reis del món” és la història de moltes històries cadascuna narrada amb la tècnica i el ritme que demanen per mantenir atenta i estimulant  la lectura.

Al costat d’aquestes dues figures gegantines, a la novel·la n’hi ha dues més que marquen el relat: Emili Tramulles, el director de la Banca March, primer col·laborador i confident de Joan March i amb qui viurà la constitució de la seva fortuna, i Kathleen Ellis-Mascaró, l’esposa de l’orientalista, a través dels quals ens aproparem al pensament, a les vides i a les vivències dels dos margalidans.

Tramulles, que ell mateix es considerava un dels homes més respectats de les finances europees de la primera meitat del segle passat,  davant Joan Mascaró i la seva manera de fer i de dir se sentia sempre en inferioritat de condicions, la mateixa sensació que deia que semblava que tenia March. Per això, el diàleg que Alzamora estableix entre els dos Joans és tan ric com memorable per deixar palès que, conversant, March i Mascaró, es tranquil·litzaven mútuament. Malgrat tot, com dirà el segon, “ens vam tractar l’un a l’altre com dos homes lliures”.

Kathleen Ellis-Mascaró escriu des de The Retreat, a Comberton, aclaparada tant per una ment privilegiada, la del seu espòs, com per una maternitat tardana que li deixà dos bessons, en Martí i na Coloma Maria, Coloma per son pare, Mary per sa mare; el primer amb problemes mentals severs i addicte a moltes substàncies i la segona amb síndrome de Down: “El fet és que na Mary es va trobar dins la zona pantanosa de la seva intel·ligència des del primer dia de la seva vida; en Martí, en canvi, hi va anar a parar pels camins que la seva ment ha recorregut mentre estàvem ocupats en altres coses”.

Se’n poden dir moltes coses, d’aquest magnífic “Reis del món”. La seva lectura, farcida de frases cantoneres, suscita infinites reflexions i encara més inquisicions, prova inequívoca que és un veritable encert. Gairebé sis-centes pàgines prou treballades que es llegeixen amb delit, tant que, en acabat, hom encara en voldries més, car Sebastià Alzamora ha seguit la pauta de Joan Mascaró que considerava que són les idees, que han de circular lliurement.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.