marginàlies

Ungles dins ulls que beuen la claror del crepuscle
Dits acusadors que assenyalen criatures que riuen
Les lletres es descomponen com els desitjos
El mausoleu del genocida pudint i tot comanda
El salvatgisme imposa les reixes i els filats de l’odi
De la terra cremada el poder en fa nutrients per a enzes
Els discursos dels toixos rebenten els pous negres
Dels pòtols en vindrà la força i el coratge inalterable
Cap contenció no evitarà l’avanç de la dretura
Passarem per damunt les armes i la ferotgia