marginàlies

Segons Francisco Pascual, president a l’associació Socidrogalcohol, el 10% de les morts anuals a l’Estat espanyol estan relacionades directament o indirecta amb l’alcohol. Aquest percentatge, pujaria fins al 25% en els casos de morts de joves entre 20 i 30 anys. (http://www.medicosypacientes.com/articulo/el-alcohol-esta-detras-del-10-de-las-muertes-que-ocurren-en-espana). D’altra banda, l’any 2016, 25.000 persones moriren per consum d’alcohol, de les quals el 70% varen ser homes i el 30 dones. Per acabar amb les dades, en tot el món moren anualment 2,8 milions de morts atribuïbles a l’alcohol. (https://www.lavanguardia.com/ciencia/cuerpo-humano/20180824/451416889886/alcohol-millones-muertes-mortalidad-cada-ano-discapacidad.html).

Cal recordar que l’alcohol és una droga potentíssima i legal; que es troba a les nostres llars i és ben present al carrer i en tots els llocs comunals. I que entre aquesta mortaldat no es comptabilitzen les víctimes indirectes, els danys col·laterals, d’aquesta droga, insistesc, legal i molt ben vista i encara més celebrada.

En això pensava quan intentava parlar amb en Gerard, un home de 59 anys que ha estat addicte a tota mena de drogues legals i il·legals; que per mor d’elles ha pagat molts anys de presó; que ha fet malbé una família; que no pot mantenir cap feina perquè l’alcohol el té ben pres i no l’amolla; i que, de tanta matadura tòxica, el seu sistema neuronal té danys irreversibles i els seus òrgans vitals seriosament afectats.

No és gens bo de fer parlar amb en Gerard i que entengui què li dius. Jura i perjura, perquè és molt home, que avui mateix deixarà de beure in totum quan la mitjana de litres de cervesa que es beu superen els quatre diaris. És impossible que entengui que, per molt que ell vulgui, per molt home que sigui, el seu cos dicta sentència i que vol allò que necessita per no patir, i que no pararà fins aconseguir-ho.

En Gerard no viu, tanmateix, si entenem per viure desplegar amb tota l’extensió possible la sensitivitat que mena inexorablement a la sensibilitat. I és quan el desesper es fa lloc a colzades, i quan et demanes com és que no feim el que cal, entre tots, per evitar desferres humanes com la seva.