marginàlies

A Can Gazà, ben d’hora, hi trob el coc en cap i síndic general, Jaume Santandreu, afectat per una bronquitis furibunda. La tos l’ataca sobretot en estar allitat i anit no ha pogut dormir el que la raó reclama. Va alís, naturalment, i per això m’estalvio de dir-li que a Palma s’acaba d’instituir la secció local del moviment de la Societat Civil Catalana, que aquí pren el nom de Societat Civil Balear.

Anava disposat a dir-li les quatre frases fetes troglodites que els seus promotors digueren ahir a la presentació d’aquest veritable búnquer, però en veure’l tan alís ho he deixat anar. Si ho hagués fet, la tos s’hagués enrabiat tant que l’hagués deixat al caire de la parada respiratòria.

I arran d’aquesta nova institució radicalment ultramuntana he recordat unes sentències que Jaume Santandreu escrigué en el decurs de la “Marxa del Treball i la Cultura” que s’inicià l’1 d’octubre del 1978 -40 anys clavats- i que recorregué Mallorca “a peu i sense alforges” sota el lema “Amb treball i cultura farem poble”. Les titulà “Sentències per clavar al front de la memòria amb tasca popular” i que inclogué en la seva publicació en format de periòdic “Cançons per al meu poble. Quatre estrofes fan així:

Si vols donar la passa
de cap a fer país,
treu la cultura a la plaça.

Vendrà l’Autonomia
si treim una altra volta
collons de germania.

Amb cultura i treball
el coratge del poble
serà fort com el mall

Volem esser qui som,
ara mateix i sempre,
davant de tot el món.