LECTURA ESTRONCADA

Fa quatre hores que llegeix amb tensió radical. La novel·la no l’ha decebut gens, ans al contrari, l’ha atrapat des del començament i com més va, més enganxat s’hi sent. La recomanarà a tothom, es clar, i amb comentaris molt elogiosos, ell que és tan esquiterell pel que fa a les lectures.

De les 526 pàgines n’hi queden una vintena i ja pensa que en voldria més, de novel·la; que apropar-se a la fi li fa molta vessa però a la vegada vol saber com clou la història el seu autor, un jove que ja no és cap promesa, sinó una realitat –ho diuen la majoria de crítics- per com s’expressa, per com enginya els seus relats i pel que fa dir als seus personatges. S’acosta a la fi i nota la inquietud als dits i als polsos; i no exagera. Són quatre hores de no bategar-se, de no aixecar-se un sol cop de la butaca.

Acaba la pàgina 519 i en girar full troba les 520 i 521 en blanc. No és el primer llibre tarat que es troba, però és la primera vegada que la tara és tan endavant. De cop, la inquietud es converteix en ira. Molt lentament, gira el full per comprovar si les pàgines següents també presenten tara i no, estan perfectament impreses. I les següents fins arribar a la 526, igualment.

Què ha de fer, d’avant aquest maleït accident? Seguir llegint obviant el contingut de les pàgines en blanc? I si en elles hi ha quelcom d’important, dades essencials per entendre el final?

És dissabte i el rellotge ja marca les 10 del vespre. No pot anar enlloc a comprar un altre exemplar de la novel·la, com faria amb una pressa d’altre món si sabia on anar. I no pot passar tot el cap de setmana sense  conèixer el desenllaç de la novel·la. Quatre hores de lectura no es poden estroncar així.

Sa germana té el llibre, ara que hi pensa. Li telefonarà i si és a casa hi anirà tot d’una. És molt vaivera, la germana, bé que ho sap. Viu sola, sense cap compromís, i no para mai a casa. I si li telefona i no contesta? I si contesta però li diu que no és a casa? Qui més pot tenir el llibre?

I per ventura, no farà res passar per alt les dues pàgines en blanc. Però mira que si no són tan prescindibles…

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *