DE LA DIADA DE MALLORCA A LA FESTA DE CAP D’ANY

Fa mal celebrar res i brufar el pas de l’any vell al nou amb presos polítics, exiliats i la consciència maçolada per tantes porcades jurídiques i persecucions implacables de part d’un estat boig i venjatiu. Els nostres presos ens diuen que no hem d’estalviar cap moment per estar amb els nostres i festejar qualsevol fita, demostrant una força i una determinació envejable. I avui és el Dia de Mallorca en commemorar l’entrada del l’Alt Rei en Jaume a Ciutat ja fa 789 anys. Només és el “Dia” oficial des de fa dos anys encara que la Festa de l’Estendard, que commemora el mateix fet, és una de les festes cíviques més antigues d’Europa. Contrastos, que diria aquell, en una illa que de la dissimulació n’ha fet projecte de vida. Tanmateix és una festa tèbia perquè és dia feiner, de comprar compulsivament i frenètica, i de preparar el sopar de cap d’any, una gresca amb raïm que comparegué tampoc no fa cap eternitat però que els més nous jurarien que s’ha celebrat des de la nit del temps; curiosa manera de referir-se a la vellesa temporal, per cert: seria més encertat parlar de l’alba del temps. És igual, compartir el Dia de Mallorca amb la nit de cap d’any és un mal negoci per Mallorca i la catalanitat en la que s’inscriu. Caldrà fer molta feina i ben acurada per despertar l’interès majoritari dels mallorquins per la seva festa nacional. I caldria saber qui està disposat a fer-la desacomplexadament i decidida. De tota manera, enguany, acabant un 2018 molt més que horrible, fa mal de celebrar res amb presos polítics i exiliats.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *