marginàlies

Pilar Costa i Serra, consellera de Presidència i portaveu del Govern de les Illes Balears, s’apressà a dir ahir amb contundència, tot passant comptes del consell de govern, que el Govern Armengol “no es planteja cap aprovació normativa per condicionar el funcionament d’un negoci per cap tema lingüístic”. Així, segons afegí,  “no s’aplicaran imposicions [lingüístiques, clar] al sector privat”, reiterant que “en cap cas aprovarem una mesura sense consensuar amb el sector privat”.

Aquestes declaracions es referien a la ‘Proposta d’actuacions en matèria de política lingüística per al quinquenni 2016 – 2021’, que fa uns dies aprovà el ple del Consell Social de la Llengua Catalana i que inclou mesures a prendre en l’àmbit del comerç.

Desafortunades declaracions de la portaveu del Govern, per usar un terme gairebé líquid de tan prudent, en tractar una qüestió d’alt voltatge sensible, la normalització lingüística; perquè la llengua pròpia de les Illes Balears, hores d’ara, segueix sent secundaritzada.

Durant la passada legislatura, a l’arxipèlag, el català va ser perseguit de manera sistemàtica i contumaç pel govern Bauzá. La política de setge que posà en pràctica sense cap mania i amb mà de ferro va ser àmpliament i clara contestada per la ciutadania illenca que, finalment, aconseguí democràticament desallotjar Bauzà del Consolat.

Tots els partits i coalicions que formen el govern Armengol o li donen suport signaren, abans de les eleccions, un decàleg proposat per l’Obra Cultural Balear per reactivar de manera potent i eficient la normalització de la nostra llengua. El setè punt d’aquest decàleg diu: “Protegir els ciutadans de les Illes Balears perquè puguin expressar-se en la llengua pròpia sense haver de patir cap tipus de discriminació”.

I és, precisament, en el sector del comerç on més discriminació patim els catalanoparlants. Per tant, és en aquest sector on s’hi ha d’intervenir amb més determinació, obrint el diàleg amb ell, no en mancaria d’altre, per poder arribar a tots els consensos possibles, però per avançar, no per marcar línies vermelles, expressió que ha fer fortuna darrerament en l’argot dels polítics.

Diu la consellera Costa que l’executiu d’Armengol “treballarà amb tota aquella feina que es pugui fer en positiu”. Doncs bé, hi ha una feina molt positiva que no costa cap cèntim i que reporta uns beneficis extraordinàriament alts: desterrar d’una vegada  per sempre expressions pròpies de la intolerància i el supremacisme lingüístic com “imposar” en referir-nos només a la llengua catalana. Entre d’altres raons perquè estam parlant de drets i l’atenció dels drets no és cap imposició, ans al contrari: es tracta d’un exercici de responsabilitat democràtica extrema. Per tant, el Govern Armengol faria molt bé eradicant del seu vocabulari i del debat públic aquestes expressions que no fan més que menystenir els drets dels catalanoparlants.

A més, no ens imposen lleis i decrets fiscals, per exemple? No ens imposen 192 lleis que exigeixen el castellà en l’etiquetatge? No parlam, també, de l’imperi de la llei? Per tant, que imperin els drets socials, entre els quals hi ha els lingüístics.