LA LLIBERTAT, FITADA

Tant de constrènyer, acabaran escanyant-nos. De fet, la voluntat  és aquesta: acuitar qui difereix, anorrear la discrepància i criminalitzar la dissidència. I reconvertir les mobilitzacions ciutadanes en tumults sediciosos. I engarjolar els cappares de les primeres entitats ciutadanes que organitzen pacíficament i ordenada aquestes mobilitzacions.

M’hi ha fet pensar molt, en això, la fiscal de la “Audiencia Nacional”, María Antonia Sanz, que va dir ahir a Palma en el decurs de la presentació d’unes jornades sobre jihadisme que “La llibertat d’expressió de Valtonyc no és tan ampla com Castella”.

La fiscal Sanz es refereix, és clar, a la dita castellana “Ancha és Castilla”, expressió que utilitzen els castellanoparlants per dir que qualcú fa allò que li rota, il·limitadament, sense fronteres, com Castella, que segons el seu atàvic sentit imperial, no en coneixia, de fronteres. I val a dir que la fiscal de la “Audiencia Nacional”, si volia dir que la llibertat d’expressió –de Valtonyc o de qualsevol altre- està ben acotada (com demostren amb orgull els poders més reaccionaris que ens governen), l’ha ben encertada i ha fet l’efecte que perseguia: voler esporuguir. La por, sempre la por com a inoculació de l’autocensura.

La llibertat espanta els que s’han avesat a ser esclaus, ben cert. Voler delimitar la llibertat, fitar-la, és desactivar-la de fet i de facto. La llibertat ho és tota o no és.

I tanmateix a mi el titular de la fiscal em recorda que qui realment ens subjuga i ens sotmet és Castella.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *