LA CARTA D’EN JORDI

He rebut carta de Jordi Cuixart i just llegir l’encapçalament m’he fus. I m’ha corprès tant que em costa de dir tot el que m’ha fet sentir. La carta és manuscrita, motiu pel qual se sent molt més allò que et diu, i també és molt més accessible el fil d’allò que no diu però que expressa com si ho fes.

I tanmateix, sense voler, em fa revenir la ràbia, la còlera fermada curta; llegint-la i rellegint-la em revé amb una força enderrocadora la irritació més sòlida retinguda entre les dents en veure com un home bo i de pau, un homenot de la tendresa està tancat injustament i és tractat com un ostatge d’estat. Talment com Jordi Sánchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

I retornen els moments viscuts amb ell el darrer 11 de setembre, o la Nit de la Cultura del 2016, o la Diada de Mallorca d’aquest mateix any que visqué amb la mateixa intensitat que els que l’acompanyàvem. I la gernació de persones que el saludaven i l’animaven a seguir en el tall de feina per dignificar els nostres Països.

I la ràbia feta puny em diu que el faré present cada dia fins que surti de Soto del Real.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *