marginàlies

L’arada retuda que no vol ser ferro vell ni andròmina de ferroteca, el rovell que l’impregna, la pols que l’amaga, el silenci que l’acotxa. No hi ha bístia que l’estiri, ni mà disposada a prendre el mantí i tirà dret amb cançons o sense. I la terra espera, sempre, perquè tots hi acabam, en terra, mai a l’aire. Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti esperaren set anys a ser electrocutats acusats de robatori i dos assassinats. Avui fa 92 anys que els mataren. El jutge, pur ferro calent, els tractà de “bastards anarquistes” just començar i amb això n’hi havia prou per condemnar-los tot i la radical feblesa de l’acusació. Ferro colat contra ferro verge. El 1971 el director Giuliano Montaldo dirigí la pel·lícula que contava la seva tragèdia, “Sacco e Vanzetti”, a la que hi posà música Ennio Morricone sobre la qual Joan Baez hi féu la cançó Here’s to you.https://www.youtube.com/watch?v=7oday_Fc-Gc . I tanmateix l’agonia mai no és el triomf de res, en tot cas el fracàs del ferro dolç. Com el mal que afecta els illencs, que no fa ni ferro ni carbó. Ens tenen en ferros.